Com indica un dels dels eslógans que es va popularitzar durant la dictadura del General Franco, ‘El Barça és més que un club’. És un leitmotiv que descriu perfectamente quina és la trascendència real de l’entitat: per la seva mida, dimensió i grandesa, el Barcelona no pot ser considerat com un ‘simple’ equip de futbol, com un més; però, també és ‘més que un club’ pel paper representatiu que excerceix de Catalunya i la defensa dels valors democràtics i cívics.

Ser del Barça no és només tenir uns sentiments de simpatia per un club esportiu determinat. Ser del Barça implica, intrinsecament, defensar els valors democràtics i d’integració social. L’actual president de l’entitat, Joan Laporta, recorda que l’escut del club, format per la Creu de Sant Jordi, la senyera i els colors blau i grana, reflecteixen “els tres valors essencials que ens van deixar com a llegat els fundadors del club: el civisme, el catalanisme i la universalitat”.

El president Laporta sempre destaca la relació que el Barcelona sempre ha tingut, des de la seva fundació el 1899, amb Catalunya, i explica que l’entitat té la vocació de ser “un instrument perfecte per projectar Catalunya i els catalans al món”.

Un dels grans èxits del Barça és haver estat capaç de reunir persones d’origen geogràfic i social ben diferent. Aquest és un aspecte del qual el club se sent particularment satisfet i que queda reflectit fins al propi himne en la part que diu “tant se val d’on venim, si del sud o del nord...”. Ser barcelonista, doncs, és compatible amb qualsevol nacionalitat, sigui brasilera o catalana, per exemple, o amb qualsevol origen social. El Barcelona ha estat, és i serà sempre un club integrador, orgullós de la seva heterogeneïtat, on tothom és sempre benvingut.